desmemoriado quiero estar

aquest fred que talla ens hauria d'aclarir idees, d'alguna manera. just en aquell punt de l'any d'accelerada final, de merda, havia dit que faria tal i tal i tal i ja no me'n recordava. toca apilar records acumulats en més o menys dotze mesos i condensar emocions nivell bàsic, si voleu. empassar-nos frases boniques que havíem oblidat i prometre'ns rotundament que no tornarem a cagar-la en segons què. ps, i creure'ns-ho.

that time is good and gone

tinc son d'aquella que ja no se n'anirà fins ben bé demà. el segon cafè del dia me'l prenc amb llet freda.  no para de sonar un cd d'un directe dels eels que el meu pare ha comprat aquest matí, a un preu ridícul, m'ha dit. també ha dut flors boniques amb molt de vermell. ahir vaig descobrir que havia oblidat part de la lletra del pesadilla en el parque de atracciones.

després del quieroquesepas quemeheacostumbrado només em sortia el nanananána-nanána. d'alguna manera, queda lluny.

(això tan bonic són les exquisiteses que ens va cuinar l'elisenda)

potser ens hauríem de preocupar

bereno un kit kat i un tallat carregat en got de plàstic. ja tenim arbre de nadal a la ràdio i avui és l'últim divendres de plegar tard fins passat reis. no recordava aquesta època d'entretemps eterna, vull necessitar l'abric ja. m'han dit que diumenge sí, que vindrà l'hivern de veritat. per trencar-nos, desfer-nos o reinventar-nos. per exemple.

bel air post-mortem

l'agost de l'any 90 jo tenia quatre anys, parlava molt, feia massa preguntes i creia rotundament en els reis (d'orient, s'entén). vaig sortir totalment ilesa d'un accident de trànsit sense portar el cinturó de seguretat, quan els seients de darrere encara no en duien, i quan em van dir que el cotxe nou tindria un sostre que s'obria, em vaig imaginar un descapotable preciós com a vehicle familiar. però no. era una finestra al sostre que s'obria amb una manivel·la que ha triomfat bastant amb tots els que hi han pujat en els últims tres anys.més enllà dels viatges en família de la primera època, en els últims tres anys, m'ha salvat bastant la vida i ens ha dut a molts llocs, sempre i quan no fos més lluny de 70 kilòmetres de barcelona.

m'ha deixat tirada alguns cops, m'ha fet pujar en una grua, se li ha acabat la bateria mil vegades i la porta del copilot mai tanca bé a la primera. aquest estiu la ràdio es va encallar a catalunya informació i he tornat als cassets. oh, tens un cotxe molt retro és un dels últims piropos que ha rebut. aquesta tarda, en teoria, arriba el seu substitut, però aquest matí, en plan rebel·lió, mentre conduïa tranquil·lament he sentit un soroll raro i un home que passava per la vorera m'ha mirat molt raro. se te ha caído el tubo de escape, m'ha dit. i s'ha acabat.

la rentadora s'ha espatllat per culpa de la calç

només li agrada el cafè si és en plan bombon descafeïnat, porta sempre rellotge però sempre (sempre!) fa més tard que jo (sisi). fan dels complements vintage, sap descobrir bons grups, s'inventa paraules i fa fotos boniques. ja he perdut el compte dels brindis cada principi de desembre. entre el primer de tots, a base de berenar de pa bimbo amb nocilla i malles infantils pròpies dels noranta, i els nigiris i makis d'aquest vespre, ens han passat totes les coses. i fa tan de temps de tot que ens podem permetre el luxe de trencar-nos en el moment menys pensat i ser capaces de plorar de riure al cap de no tanta estona.

alojamiento completo para estas fechas

doncs d'acord. em creuré la teoria d'agafa't quatre dies de descans i aniré a buscar el fred dels pobles petits per on s'hi arriba després de més de trenta curves. tindré els llavis més tallats i poc volum al cabell. quan torni, potser em tallo el serrell, poso etiquetes als correus del gmail i faig llistes de coses per ordenar. en sentit literal i figurat. acomiadaré el belair que ja agonitza i rescataré bufandes de dues voltes. i quan algú digui crec que em sones d'alguna cosa, inventar-me el nom.

si vols et pots quedar

la dutxa de les nou del vespre ha estat el millor antídot contra el fred sobtat. el terra gelat i l'aigua cremant, el mirall enteladíssim i després el soroll de l'assecador matant melodies suaus. he estrenat la llibreta vermella i m'he cordat l'abric negre fins al coll. ja fa temps que sóc fan dels esmorzars a bars, amb els clincsclincs de les culleretes a destemps, les taronges donant voltes a la màquina del suc i resumir-se davant del primer cafè. dir desembre se'm fa estrany. o potser és pensar-ho.